– “A PROP” ÉS EL PRIMER DISC en solitari d’Hilari Alonso, qui ve a sumar-se a la nova generació de cantants tradicionals que estan ampliant i renovant el món del folk valencià.
Aquest disc continua la tendència de barrejar repertori tradicional amb temes contemporanis. Així, entre les onze cançons que formen aquest treball trobarem peces com la Jota de Muro, la Jota de Sella, i la Jota de quintos de Vila-real, això sí, amb noves lletres creades per Joan Moixino i Josep Cortés “Al-Aragonés”; més temes tradicionals com ara el Cant de batre de Penella, el Vetlatori de Tavernes, o L’hereu Riera; temes populars inèdits com el Fandango del Tio Mario i Bressol per a una nineta; El silenci d’estimar (amb lletra d’Eliseo Parra); i finalment Dóna’m la mà (del poeta català Joan Salvat-Papasseit) i Cançó de l’home parat (del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés). Cal destacar que en aquestes dues últimes peces la composició de la melodia vocal ha anat a càrrec del músic xativí Emili Vera, mort uns mesos abans de la publicació del disc.
Amb la intenció de fer música tradicional, però sense instruments de doble corda, els músics que han participat en la gravació del disc han sigut la banda habitual que acompanyarà a Hilari Alonso en els concerts: Xus Belda (percussió), David Borja (baix elèctric), Carlos Moisés (flauta travessera), Paula Rivera (violí), i Pere Ródenas (guitarra), qui, a més, ha estat el responsable de la producció i els arranjaments. En el disc també han participat Àlvar Calabuig (bateria), Enric Calabuig (piano), Vicent Carrasco (guitarró), Pep Gimeno “Botifarra” (veu), Manuel González (veu), Rebeca Martí (veu), Merxe Martínez (violoncel), Tony Molina (trompeta i trombó), Hèctor Peropadre (acordió) i Andreu Valor (veu).
El disseny i la fotografia són de Sílvia Faus.
– EL PRÒLEG DEL DISC va a càrrec del prestigiós crític musical Josep Vicent Frechina, i podeu llegir-lo a continuació:
Un dels secrets atàvics d’eixa forma expressiva que anomenem cançó, és la seua capacitat per disparar dins nostre els ressorts de l’emotivitat. Aquest secret no s’amaga en la força amb què ens poden interpel·lar els versos —el llenguatge parlat no ens commou amb la mateixa intensitat—, ni en el poder evocador de la melodia, ni en l’habilitat de l’intèrpret per vehicular de manera precisa una determinada sensibilitat durant la seua execució. El misteri sentimental de la cançó es concentra en l’antiga sinergia entre tots tres elements: la paraula, la música i l’acció del cos i la veu que les fan seues.
Algunes cantadores i cantadors semblen conéixer aquest secret amb profunda intuïció i sempre porten la cançó, independentment de la seua naturalesa tràgica o jocosa, al punt exacte d’on brolla la vella emoció.
En el cas d’Hilari Alonso, ja n’havíem pressentit la traça quan l’havíem vist cantar durant tants anys amb el grup de danses Baladre de Muro, o pujant a l’escenari amb Pep Gimeno Botifarra, o amb els projectes compartits amb el mateix Botifarra i altres cantadors —Home Romancer, Veus Populars. Espectacles on lluïa la seua incontenible personalitat i la seua facilitat per a connectar amb el públic.
Ara, però, quan es presenta sol i despullat, quan aborda el seu primer treball en solitari, quan ja no posa la veu al servei de ningú més, és quan constatem definitivament la veritat d’aquells indicis.
Hilari canta amb una alegria rabiosa, amb una vitalitat melancòlica, amb una autenticitat visceral. Es deixa amerar per les cançons, tant se val que es presenten com l’aspror d’un cant de batre rescatat de temps remots o amb la tendresa incomparable de l’eterna “El silenci d’estimar”, que un dia lluminós signara Eliseo Parra.
I ens les canta tan a prop que la dolça torbació que ens provoca el delata: ell les fa seues i les cançons, per torna, li han confiat el secret.
– PODEU ESCOLTAR el disc punxant ací.
PODEU LLEGIR totes les lletres del disc punxant ací.
INICI 